Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist: és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu,
és oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
el silenci de les cases,
i de les cambres,
i de la gent que mira,rere els vidres,
com unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Fins demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada