dimecres, 27 de febrer del 2013

Parèntesi...




Dimarts tornarem a ser aquí! Només desitjar-vos bon pont!                                                                 



dimarts, 26 de febrer del 2013

Un trosset de carrer...o tot a la vegada...?

Avui, un text per compartir...Vosaltres direu:



Momo tenia un amic. En Beppo Escombriaire, que vivia en una caseta que ell mateix s'havia construït amb maons, llaunes de les escombraries i cartrons. Quan a Beppo Escombriaire li preguntaven alguna cosa, es limitava a somriure amablement, i no contestava. Simplement pensava. I quan creia que la resposta era innecessària, la pensava molt. De vegades tardava dues hores a contestar, però d'altres tardava un dia. Mentrestant, l'altra persona havia oblidat la seva pròpia pregunta, pel que la resposta d'en Beppo, els sorprenia gairebé sempre.
Quan en Beppo escombrava els carrers, ho feia a poc a poc, però amb constància. Mentre escombrava, amb el carrer brut davant seu i net al darrere, se li anaven ocorrent un munt de pensaments que després explicava a la seva amiga Momo:     " Veus Momo, a vegades tens al davant teu un carrer que et sembla tan terriblement llarg que penses que mai no podràs acabar d'escombrar-lo. Llavors comences a donar-te pressa, més pressa...no pares. Cada cop que aixeques la vista veus que el carrer continua igual de llarg. T'esforces més encara, comences a tenir por i al final t'has quedat sense alè. I el carrer continua estant per endavant.
Això no s'ha de fer.
Mai no s'ha de pensar en tot el carrer a la vegada. Ho entens?
S'ha de pensar en el pas següent, en la inspiració següent, en la següent escombrada.
Llavors és divertit: això és important, perquè d'aquesta manera es fa bé la feina i així ha de ser. De sobte,pas a pas, s'ha escombrat tot el carrer. Un no s'ha adonat de com ha estat, però no s'ha quedat sense alè. Això és important.
                                                                                                                   Michael Ende

dijous, 21 de febrer del 2013

Dijous...a fora...

Avui hem realitzat una visita a la seu de GESA, per a realitzar una sèrie d'activitats emmarcades en el programa Endesa educa per a fomentar la sostenibilitat i l'eficiència energètica entre els joves.
Hem treballat en equip, de manera molt organitzada i ens hi hem engrescat molt. Aquí en teniu unes imatges:

















Diferents i curiosos aparells... 





 


I un febrer generós que ens ha regalat un apacible dia...Què més podem demanar?...

dijous, 14 de febrer del 2013

Què en diu el diccionari...?

Logotip: també conegut com a logo, és un signe gràfic, distintiu, o emblema utilitzat per entitats comercials o individus amb l'objectiu de facilitar o promoure el reconeixment públic instantani d'un producte, servei o empresa.
 I què n'hem de fer d'això, nosaltres? 
Vos posam en antecedents: recordareu que aquest curs tenim en projecte una revista escolar. Ara com ara, en tenim el nom: Montaura en Acció. Ens falta però l'anagrama identificatiu...i anam per feina. Ja en veureu els resultats.
Què vos sonen aquests?...

Facem una crida a la creativitat...i originals logotips!

dimarts, 12 de febrer del 2013

Si arriba mullada...


Què ja sabeu de qui parlam? ... de la Quaresma, és clar... Diu la dita que si comença banyada, banyada acaba.. Encara no sabem amb certesa quin temps farà demà, però del que n'estam segurs/es és que és el dia assenyalat per donar pas a aquesta vella esquerpa que arriba puntualment cada any a aquestes dates..

En un  judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se'l comdemna a mort. Després de llegir el seu testament, se'l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s'acaba la festa i comença la Quaresma amb el Dimecres de Cendra, que per a uns, és l'últim dia de Carnaval , mentre que per a uns altres, ja és el primer dia  de Quaresma. La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar a l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del carnaval.


La Vella quaresma


Representa l'època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del Rei Carnestoltes.Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període que ve després del Carnaval i que dura 40 dies. Durant el regnat de la Vella Quaresma no es poden cometre excessos, com per exemple menjar molt.

Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la Vella Quaresma mantenen una lluita. La Vella Quaresma acaba guanyant i s'abandonen les lleis del Rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni,a l'ordre, a la calma...
Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això la vella Quaresma sempre porta un tros de bacallà.

I ..pensant-hi una mica...Per què avui s'enterra una sardina si el que no es podia menjar era carn?... Vosaltres ho sabeu?

Nosaltres no vos donarem "sopes"... Per tant, ja teniu feina!



 Mentrestant, i  com no pot ser d'una altra manera...obrirem la porta a  la vella del nas ganxut...

dijous, 7 de febrer del 2013

Novament...indult!

Que pot ser tenim un pacte amb el calendari tradicional, o amb l'home del temps...? No sabem què o qui s'ha confabulat aquest vegada, però a nosaltres, ja ens ha anat bé...no ho creis? L' amenaça de pluja, s'ha anat enretirant  tímidament, sense fer renou... Ha cedit el lloc al vent, i amb ell, tot i que es feia notar, hem pogut donar una benvinguda com cal al protagonista d 'aquests darrers dies que ençatam avui.
Els carrers de Mancor, s'han vestit de color, gresca, interculturalitat i molta bulla. L'ambient carnavalesc s'ha imposat. Aquí en teniu algunes imatges:







Temps de carnaval: Balls, màscares, coques de tallades...
Idò...anem a gaudir-ne!


dimarts, 5 de febrer del 2013

Som nosaltres?...


"La transfiguració de tots i de  cadascú  enmig d’un  somni  col.lectiu  en  el qual  el  ric i  el pobre confonen la seva modèstia i opulència. Un temps simbòlic en el qual el savi i el foll manifesten públicament la seva semblança. Un temps de prodigis en qual el dia es pot fer nit i la nit es pot fer dia..."

Això és el carnaval... i sobretot participació! Ja sabeu que nosaltres, també hi participam: Dijous hem de dur a classe la disfressa dins un bossa. Després de pati, iniciarem el nostre procés de transformació, i a les 12:30h sortirem a fer una passejada pel poble. Tots/es aquells/es que en tingueu ganes i il.lusió, vos hi podeu apuntar!

I sabíeu que a Hongria també celebren el carnaval? Té un caire diferent: una festa terrorífica per allunyar l'enemic on  s' aprofita l'avinentesa per acomiadar l'hivern, i una altra de caire renacentista.  Els més famosos són els de Mohács i Gyula. Mirau:


Ja ho teniu tot preparat?...Va, que en Carnestoltes ja guaita...
Ens queda esperar.. I.. què ens dirien des de Hongria?                                       Jó karnevál!