Diem adéu...?

Taxativament, no: No ens agraden els comiats, ens fan molta pena... I avui sabíem que seria un divendres emotiu: Els alumnes de tercer cicle hem preparat una sorpresa a la nostra Aitana, que comença una nova etapa en una altra escola:

 I s'ha emocionat: llagrimetes als ulls, guspires... De vegades és difícil no plorar... Recança de tot allò que deixa, però embolcallada d'il.lusió per tot allò que trobarà! 
Des d'aquí desitjar-te molta sort i que siguis molt feliç en aquest nou trajecte: de ben segur que mantindràs el teu somriure! 

I vos deim fins dilluns, amb un  fragment entranyable de El petit príncep, que parla, precisament, de l'adéu:

"Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu . I quan es va acostar l'hora d'anar-se'n:
-Ai!-va dir la guineu-...Ara ploraré.
-És culpa teva-va dir el petit príncep-,jo no et volia cap mal però tu has demanat que et domestiqués.
-És clar que sí- va dir- la guineu.
-Així no hi surts guanyant res!
-Hi surto guanyant -va dir la guineu-,pel color del blat."

Si us encurioseix com continua aquest diàleg... ja ho sabeu...