La tardor m'arriba de puntetes,
sense fer soroll, ben quietament
acollint encara móres i oronetes
i mantenint el rostre resplendent.No marxa pas de sobte
aquella claror d'estiu,
ni l'aire ros i càlid,
tampoc les llargues hores.
No fugen entusiasmes
només imperceptiblement
ens apropa els capvespres
difuminant colors plàcidament
i omplint-me els ulls de violetes.
I una vegada més hem arribat al final d'una setmana marcada novament per temperatures atípiques...Nosaltres, com el poema, de puntetes i sense fer soroll, ens anam de cap de setmana.
Dilluns però, ja sabeu que tornarem. Gaudiu d'aquests dies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada