Cada cop...

falta menys... El temps fa la seva, i ja hem encetat una de les setmanes més especials de l'any a l'escola, la que dóna la benvinguda a un Nadal que sempre arriba carregat d'emocions, il.lusions, quimeres...Embolcallats idò per la intensitat d'aquests dies, continuam amb poesia. Avui vos deixam amb un poemet de Joana Raspall ( 1913-2013) que capricis del destí, va morir el passat 4 de desembre,precisament en l'any del centenari del seu naixement. 

El nom de Nadal

Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...
I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyala la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l'Establia
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d'alegria...
Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
 cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix,
l'hem de trobar!

Quedem-nos idò amb la dolçor d'aquest nom, i cerquem aquesta força.
Que tinguem bon dilluns i millor setmana! No vos oblideu de clicar-nos...sempre tenim alguna cosa a dir!