La del lloro! De la mà de Gisela Pou hem viscut una història entretinguda que fa un retrat de l'adolescència on s'hi barregen un psicòleg, un germà segrestat per la fama, una mare cantant de jazz... Tots plegats donen un aire de frescor que connecta amb el món actual dels nins i nines d'aquesta edat. I el final del trajecte, una vegada més, amb na Cati com a guia. Encara no us n'havíem mostrat les imatges. Mirau:
De nou, protagonistes d'una aventura màgica i entranyable. Gràcies Cati!
"només ho sap el vent!" Avui, us deixam amb la lletra d'una de les cançons emblemàtiques de Dylan, recentment guardonat amb el Premi Nobel de Literatura:
Per quants camins l'home haurà de passar abans que arribi a ser algí Quants mars haurà de creuar un colom blanc per dormir a la platja segur Quants canons més hauran de disparar abans que per fi es quedin muts.
Això, amic meu, només ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar amunt abans d'arribar a veure el cel. Quantes orelles haurem de tenir per sentir com ploren rarreu Quantes morts ens caldran amic meu per saber que ha mort massa gent.
Això, amic meu, només ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent.
Quants anys podrà una muntanya existir abans que se l'ensorri la mar. Quant temps la gent haurà de segur per guanyar-se la llibertat quantes vegades podrem girar el cap fingir que no ens hem adonat.
Això, amic meu, només ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent.
Això, amic meu, només ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent.
L'escoltarem, al vent... Qui sap, pentura hi trobarem la resposta!