Enhorabona!!

No us ho havíem dit, però com ja és costum al Montaura, enguany també hem fet la rifa del me. Un me, que ja té propietari: 
En Joan Miquel de cinquè!

Tot i que no li agraden gaire les fotografies, ha accedit a retratar-se! 
De ben segur, que tendran una bona alegria en taula!

Dilluns no...

però avui sí, que hi som! I embolcallats de les tradicions gastronòmiques que ens ofereixen aquestes dates: Avui panades! 

" Sa panada ens heu de dar,
grossa i atapeïda...", diu una glosa mallorquina.Nosaltres li serem fidels: demà en farem al tast en un matí de lleure i companyonia! 
Gràcies a tots/es aquells/es que ens heu ajudat a fer-ho possible!

Temps...

que transcorre inexorablement, i que guiat per les busques d'un rellotge incisiu ens marca un canvi d'horari que gairebé tots acatarem de bon grat: A les dues de la matinada, haurem de posar les tres! No hi oposarem resistència: enyoram el sol, els capvespres llargs...Això sí: probablement remugarem per l'hora de son que ens haurà robat silenciosament! 
Bon cap de setmana! Ah... I que diumenge tingueu bon despertar! 

Nosaltres amb son o sense, dilluns tornarem a ser-hi!    

Charlie?...Un ull de vidre...?

Mirau... I com no pot ser d'una altra manera... Llegiu!

Ja torna a ser...

dilluns! I com veis, 
Març habitual, un dia bo i un dia mal!

 Bona setmana! 

La primavera...

ha arribat eclipsada per un cel gris que també va llevar tot protagonisme a un interessant fenomen astronòmic que va passar desapercebut. La reravera però, va arrribar el Dia Mundial de la Poesia. Aquí us en deixem una, on ella precisament, li dóna nom:

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble. 

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia. 

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci. 

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda. 

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.  

La convidarem a quedar-s'hi! 

Darrera setmana d'hivern!

L'estació més freda de l'any sembla que té ganes de quedar-se. Estrenam dilluns, amb estampes fresques i plujoses. Dies idò que fan riure el pagès:
Març sec, el pagès plora; març humit, el pagès riu.
Nosaltres, farem com ell! Bona setmana! 

Ja n'hem gaudit!

Gustós, potent, elegant, ben maridat, molt treballat, amb arrels balcàniques, aromes i sons orientals... Així ha estat el concert amb el qual  ens han deleitat avui matí. Tot acompanyat d'un dia apaciblement primaveral i l'emoció inherent a tota sortida. Aquí en teniu algunes imatges:

Si cliqueu el següent enllaç, en podreu gaudir; I amb aquest regal auditiu, us diem: Bon cap de setmana!

Els Moussakis

Taller intergeneracional...

Divendres passat vàrem fer un taller a la sala de plens de l'Ajuntament conjuntament amb un grup de persones majors que fan un taller de memòria. 

Ens va agradar molt! Primer presentacions i  després mitjançant un joc férem parelles. Nosaltres havíem preparat un llistat de preguntes.  
D'aquí a 15 dies ens visitaran a l'escola i farem un altre taller. 
Ells ens deixaren un enigma a resoldre: Quin és el nombre que a 19 n'hi llevam 1 i en queden 20?
També ens varen manar una tasca: Hem de recordar un número sense anotar-lo enlloc. Meam si en serem capaços!

CONTACONTES COSIMA

Sabíeu que...

Els Moussakis es varen formar a Barcelona el maig de 2003 quan es varen unir quatre músics procedents del Balcans amb un músic català i una cantant israeliana.Va ser, com moltes coses, després d'un gran dinar en el que no va faltar com a plat principal la moussaka( aquesta vegada  en versió sèrbia). 
Després d'haver dinat els músics varen començar  a tocar els seus instruments i a cantar. Poc a poc varen descobrir que el que més els agradava era interpretar les melodies balcàniques de diferents èpoques,estils i països, com Grècia, Turquia... però tocades amb harmonies i ritmes més actuals com jazz, funk...El resultat va ser una música viva, de color alegre, però sense estridències...

Divendres, tindrem l'oportunitat de gaudir d'aquest maridatge.
I amb aquest prometedor tast que ens espera, us desitgem bon cap de setmana!

CONTACONTES MARIA JESÚS

Què podem passar...?

Ja tornam a ser-hi: arribam amb el mes de març, un mes del qual no se'n poden fiar gens... De tots és sabut que març habitual, un dia bo i l'altre mal...
Esperem que faci bonda! Bona setmana!