divendres, 21 de desembre del 2012

I... es tanca el teló...



Tornarem a ser aquí el proper dia 7 de gener. Ara desitjar que es compleixi el que diu la cançó: poder somriure perquè és Nadal als nostres cors! 
Molts d'Anys i... fins aviat!

I sí..! Algú ha fet cistella!!!


Ja li hem posat cara:



Enhorabona i que el Nadal sigui tan ple d'il.lusions com aquestes paneres!!

Hem somrigut...

Divendres dia 21 de desembre: Avui era especial per a tots i totes. Final d'un trimestre, xocolatada, nadales... dia ple d'emocions. Aquí en teniu quatre instantànies...





Ens haureu de perdonar la qualitat de les imatges...

Dies intensos...

Aquí vos deixam unes imatges del taller de postals que vàrem fer ahir a l'escola:








dimecres, 19 de desembre del 2012

Més que música!

 Aquest matí hem assajat les nadales que amb tanta il.lusió i ganes hem preparat per al darrer dia del trimestre: 






 Com haureu pogut comprovar, cantam junts tots/es els alumnes, grans i petits...Una vegada més, i encara que ens soni a tòpic, la música ens uneix! Divendres tindreu l'oportunitat de constatar-ho...

Amb gust de Nadal...


Avui hem estat ben engrescats en el primer taller de Nadal d'aquest curs escolar: ens hem estrenat amb un taller gastronòmic: bombons de xocolata. Aquí en teniu unes imatges:




Bombons?? Sí, no vos penseu que ens hem equivocat: aquí en fèiem la targeteta i la capseta que ens servirà d'embolcall... Si el que esperàveu veure era la xocolata, no us volem decebre...



Fan mengera eh... Us agradaria tastar-los? Vós regalarem aquest desig!

divendres, 14 de desembre del 2012

cistellaaa!!!

Això és el que haurà fet l'afortunat o afortunada que dia 21 tengui a la mà el número que triï el capritxós atzar! Fa il.lusió, eh... Mirau quines paneres:





Els doblers que es recaptin amb la venda de paperetes es destinaran al viatge d'estudis del proper curs escolar, a les despeses d'organització de la visita de les escoles del Projecte Comènius i a l'adquisició d'un sistema de megafonia per al pati.                                    
Què..?...Anam a comprar una papereta?                                             Nosaltres també en volem una!

Moltes cistelles de gràcies per la vostra col.laboració!



dijous, 13 de desembre del 2012

Temps de Nadal...

L'escola es muda de Nadal... Ja es respira l'ambient d'aquestes dates tradicionals...Mirau:




L'esperit nadalenc ens ha embolcallat..El vos encomanam!

diumenge, 9 de desembre del 2012

Un tast de reflexió...




Rebostejant pel ciberespai, hem trobat  un text molt "guapet" que volem compartir amb vosaltres... 

Llegiu...

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tibar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.
El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant a la seva filla, li va dir:
-         Digues, Laura, què veus aquí?
-         Veig pastanagues, ous i cafè
-         Toca les pastanagues, com estan?
-         Estan toves
-         Ara agafa un ou, trenca’l. Com és?
-         És un ou dur
-         Ara tasta el cafè. T’agrada?
-         Mmmm, sí, ha quedat boníssim
La noia va demanar:
-         Què em vols dir amb això, pare?
-         Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer.
L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
-         I el cafè?
-        Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
-         Què vols dir?
-     Quan els problemes truquen a la porta, com reacciones? Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit?
O bé ets com el cafè? El cafè canvia  l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.

La felicitat no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat es composa de petits moments. Cafè?.. Pastanaga?..Ou?..